El Síndic urgeix a reduir les demores en Traumatologia de l’Hospital Francesc de Borja de Gandia

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha recomanat a la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública que adopte les mesures oportunes per a reduir la demora existent en el Servei de Traumatologia de l’Hospital Francesc de Borja de Gandia. I, de manera general, que garantisca una atenció sanitària que complisca amb els principis d’eficàcia i celeritat.

Aquesta és la resposta del defensor del poble valencià a la queixa que va presentar un ciutadà per la demora a ser atés en l’esmentat servei, després de la petició de cita que havia efectuat el seu metge de família a la fi d’agost de 2022. D’acord amb l’afectat, des del SAIP li demanaven que tinguera “paciència” perquè les cites del departament de Traumatologia tenien prou retard.

La Conselleria de Sanitat, per la seua part, va contestar al Síndic que aquest departament de salut procedeix a citar els pacients sobre la base de la proporcionalitat de la demanda, la disponibilitat dels recursos humans i, especialment, en funció de la valoració de prioritat dels facultatius sobre la base de raons estrictament clíniques. Així mateix, l’Administració sanitària va traslladar al defensor que la persona afectada havia sigut citada el 31 de maig de 2023.

Tot i que el problema plantejat havia sigut resolt, i tenint en compte que la salut és un element bàsic en la qualitat de vida de les persones, el Síndic conclou en la seua resolució que aquells pacients que estan obligats a esperar una quantitat elevada de mesos (en aquest cas, més de huit mesos) per a rebre una atenció especialitzada (Traumatologia en aquest cas) poden veure interrompuda, durant aquest període, l’efectivitat del dret a la protecció de la salut.

Encara més, Luna insisteix que «els retards en l’assistència sanitària, en la realització de les proves i intervencions quirúrgiques necessàries, així com en l’aplicació de tractaments, fa que els pacients afectats vegen obstaculitzat l’accés efectiu a les prestacions, amb la càrrega de suportar un important menyscapte en la seua salut».

En definitiva, l’excessiva demora a obtindre una cita per a ser valorat no es correspon amb l’obligació del sistema sanitari públic de garantir una protecció integral de la salut als seus ciutadans sobre la base dels principis d’eficàcia i celeritat.

Consulta la resolució del Síndic sobre aquest assumpte.

Luna reclama a Educació i Sanitat un pla específic contra l’alteració de la convivència, amb finançament, per a l’IES La Moreria

14/06/2023).- Arran dels greus problemes de convivència i salut mental que es van donar en l’IES La Moreria de Mislata, el síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, reclama a les conselleries d’Educació i Sanitat que elaboren un pla específic contra l’alteració de la convivència i que el doten amb finançament suficient. Un pla que haurà de comptar amb la implicació de tots els agents claus: des de l’alumnat a l’equip directiu, passant per personal docent i no docent, família, així com les administracions local i autonòmica.

Així consta, entre altres recomanacions, en la resolució de la queixa d’ofici que el defensor va obrir a la fi de febrer, després de tindre coneixement de la dimissió en bloc de l’equip directiu de l’IES La Moreria, ja que sentien “absolutament desbordats” pels problemes de salut mental i amb 15 menors amb el protocol activat per conductes suïcides o autolesions.

Davant la situació descrita en l’esmentat centre i després de l’estudi de l’expedient, Luna també insta totes dues administracions que, excepcionalment i durant el que resta del present curs així com per al següent, l’anomenat “Servei de Resposta Ràpida” de Sanitat estiga en contacte permanent amb els orientadors del centre.

Quant a les recomanacions dirigides a la Conselleria de Sanitat, Luna urgeix a facilitar l’accés dels alumnes als serveis professionals de salut mental i a la realització de programes d’intervenció primerenca en psicosi i d’atenció a l’alumnat del centre que presente problemes de salut mental.

A més, demana a Sanitat que proporcione formació sobre salut mental i la seua prevenció als  membres de la comunitat educativa de l’IES. Cal destacar que recrimina a aquesta conselleria la falta de col·laboració amb el Síndic per no haver-li facilitat dades concretes sobre les mesures d’intervenció implementades en el citat centre: “Sanitat es limita a indicar de manera genèrica els procediments establits, sense concretar si s’ha actuat o es preveu actuar en el centre docent públic, bé individualment o en coordinació amb la Conselleria d’Educació.”

Quant a la Conselleria d’Educació, el Síndic recomana implementar un projecte d’educació  emocional en l’IES, amb la finalitat que l’alumnat reba suport emocional i psicològic, aprenga a gestionar les emocions i a solucionar els problemes o conflictes que vagen sorgint. També considera necessari dotar de recursos personals el Programa d’Aula Compartida (PAC) i augmentar les hores del Pla d’Actuació de Millora (PAM), així com avaluar les mesures adoptades i que s’estudie reforçar l’orientació educativa.

De l’informe que la Conselleria d’Educació va remetre al Síndic es desprén que la plantilla no esva completar fins al 7 de març de 2023 i que, en relació amb el curs acadèmic passat, en aquest s’ha incrementat el nombre de conductes disruptives lleus i molt greus. Des del començament de curs, s’han iniciat 13 protocols per conductes autolítiques i ideació suïcida, i s’han obert altres dos protocols més per conductes violentes i agressions.

Per aquest motiu, el Síndic fa esment especial del programa “Imprescindibles” de prevenció de les conductes autolesives i el suïcidi i per a l’apoderament de l’alumnat. Luna exigeix activar-lo, si encara no s’ha fet, i incloure’l per al següent curs acadèmic.

Finalment, el defensor valencià no passa per alt les obres a realitzar en l’IES La Moreria, ressenyades en l’informe remés a la institució. Luna recorda que una educació de qualitat comporta que els centres docents disposen dels equipaments necessaris per a això: “La finalitat de proporcionar a l’alumnat una formació de qualitat, difícilment es podrà aconseguir si el centre docent on ha d’impartir-se no disposa dels mitjans materials necessaris per a satisfer les necessitats educatives de l’alumnat”. I insisteix que els poders públics han de donar resposta ràpida i àgil a les necessitats detectades en la instal·lació educativa. Un retard en la realització de les obres previstes “generarà majors perjudicis per a l’alumnat, a més d’una vulneració dels seus drets”.

Consulta la resolució del Síndic de Greuges sobre aquest assumpte

Accepten la recomanació del Síndic i traslladen una pacient sorda a un altre hospital per tal que siga assistida per intèrprets de la llengua de signes

La Conselleria de Sanitat ha comunicat al Síndic el trasllat d’una pacient sorda que estava ingressada a l’Hospital de la Ribera d’Alzira a l’Hospital Pare Jofré de València. D’aquesta manera, Sanitat accepta la recomanació que el defensor del poble valencià li va dirigir fa tan sols quinze dies perquè efectuara aquest trasllat de manera que l’associació de persones sordes, a la qual pertany l’afectada, puga prestar-li acompanyament a través de voluntaris.

La intervenció del Síndic en aquest assumpte es va originar després de la queixa que va presentar la germana de l’afectada davant aquesta institució. La interessada és una persona sorda que va patir un ictus a l’octubre de 2022 i que estava ingressada en un hospital que no disposava de personal amb coneixement de la llengua de signes. Una situació que, segons l’escrit de queixa, li estava provocant un «absolut aïllament de comunicació» i que l’estava perjudicant. Per aquesta raó, van sol·licitar el trasllat a l’Hospital Pare Jofré, ja que la pacient pertany a una associació de persones sordes que podria prestar-li acompanyament a través dels voluntaris en aquesta localitat.

No obstant això, des de Sanitat li van denegar aquest trasllat. Al·legaven que la saturació en la llista d’espera de l’esmentat hospital impedia assumir pacients d’un altre departament. Així mateix, li suggerien la possibilitat que la pacient fora traslladada a l’Hospital de Crònics i Llarga Estada La Pedrera, a Dénia.

En la seua resolució, el Síndic subratlla la responsabilitat d’aquesta institució amb els col·lectius més vulnerables, un dels quals és, sens dubte, el de les persones sordes. Així, Luna es mostra sensible davant una problemàtica que posa en joc la seua dignitat a l’hora de poder fer ús d’un aspecte tan rellevant com és l’assistència sanitària en condicions d’igualtat. També recorda a la Conselleria l’obligació de tots els poders públics d’establir les condicions perquè la llibertat i la igualtat dels ciutadans siguen reals i efectives, i de remoure els obstacles que impedisquen o dificulten la participació de la ciutadania amb discapacitat en els diversos aspectes de la vida.

Finalment, el Síndic recomana a l’administració sanitària que procedisca al trasllat de la pacient a l’Hospital Pare Jofré de València, si no se li pot garantir una adequada assistència en el centre on estava hospitalitzada a través de personal especialitzat en el tractament de persones sordes coneixedores de la llengua de signes. Una recomanació que ha sigut acceptada i que soluciona el problema plantejat.

Consulta la nostra actuació:

La Conselleria accepta la recomanació del Síndic i posarà en marxa la “finestreta única” per als demandants d’habitatge

Aquest procediment, d’acord amb la Llei de Funció Social de l’Habitatge, permetrà oferir una solució residencial a qui ho requerisca amb la presentació d’una única sol·licitud

El Síndic continua recordant a les diferents administracions amb competències en la matèria  que la falta d’habitatge públic lliure que cal adjudicar no es pot convertir en una causa que demore, indegudament, la satisfacció del dret a l’habitatge dels ciutadans valencians. Per això aquesta institució posa l’accent en l’obligació de concedir, d’ofici, algun dels mecanismes alternatius expressament previstos en la Llei de Funció Social de l’Habitatge (LSF).

El sistema establit en la LFSV estableix que cal atendre a la persona que manifesta una situació de pobresa en habitatge de manera integral per les administracions amb competències en matèria d’habitatge, amb la finalitat d’aconseguir una solució real i efectiva que pal·lie aquesta mancança. Un sistema en el qual, davant de la manifestació d’una necessitat d’habitatge, s’atorgue l’ús i gaudi d’un allotjament (públic o, fins i tot, lliure) o de recursos econòmics (ajudes) per a poder accedir-hi i veure satisfet d’aquesta manera el seu dret a l’habitatge.

En la seua resposta a les recomanacions del Síndic, arran de la queixa d’una persona que reclamava per la demora en l’adjudicació d’un habitatge públic, la Conselleria ha dictat una instrucció per a iniciar, de manera urgent, les actuacions necessàries per al desenvolupament i implantació d’un procediment de “finestreta única” a través del qual la ciutadania podrá realitzar una única sol·licitud. Després de ser valorada, l’Administració li oferirà les solucions residencials que li puguen correspondre. Un procediment que es desenvoluparà amb la màxima transparència i informació per a les persones interessades, i que comptarà amb una comissió de seguiment per a avaluar l’esmentat procediment.

El Síndic considera que el resultat del disseny i ràpida posada en marxa del procediment de “única sol·licitud” que s’anuncia, serà l’emissió d’una resolució expressa la qual permeta oferir al promotor de l’expedient de queixa una solució real i efectiva al problema de necessitat d’habitatge que pateix, tal com va ser recomanat per aquesta institució en la Resolució de consideracions de data 29/12/2022.

Veure la nostra actuació completa:

Accepten la recomanació del Síndic i li retornen els ingressos cobrats indegudament per liquidació d’una plusvàlua

L’Ajuntament d’Alacant accepta íntegrament la resolució del Síndic i retorna els ingressos indegudament cobrats en un expedient de liquidació de plusvàlua per la transmissió d’un immoble.

La persona afectada va presentar una queixa davant el defensor del poble valencià en la qual denunciava haver rebut, sense mediar més informació, un constrenyiment de SUMA per un import de 861,81€ (779,86€ de principal, 77,99€ de recàrrec i 3,96€ de costes). Davant aquesta situació, va recórrer el constrenyiment. L’ajuntament el va anul·lar, i va ordenar la devolució del recàrrec, els interessos i les costes per un total de 83,41€. Malgrat haver anul·lat la provisió de constrenyiment, no li havien notificat la liquidació per al seu pagament en període voluntari, provocant-li una situació d’indefensió.

Després de l’estudi de l’expedient, el síndic va instar l’ajuntament a retornar-li tot el que li havien cobrat -el principal, els recàrrecs, els interessos i les costes (861,81€)- i a notificar degudament la liquidació del referit impost en període voluntari. Una recomanació que ha sigut íntegrament acceptada per l’administració.

Consulteu la nostra actuació:

Dia mundial de Conscienciació contra el Soroll: el dret a un domicili lliure de sorolls

L’exposició prolongada i continuada al soroll ambiental perjudica la salut de les persones. Així ho consideren els metges especialistes i l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que manté que el soroll ambiental causat pel trànsit, per les activitats derivades de l’oci o de la indústria constitueix un dels principals problemes mediambientals a Europa; i així mateix ho ha denunciat també el Síndic en els seus informes anuals, any rere any.

També, els tribunals de justícia continuen reiterant que la contaminació acústica per damunt dels límits legals incideix perniciosament sobre el dret fonamental a la inviolabilitat del domicili, a la protecció de la salut, a un medi ambient adequat i a un habitatge digne. Per tant, resulta ineludible la seua ferma protecció per part dels poders públics.

Durant els últims dotze mesos, el Síndic de Greuges ha rebut 141 queixes de ciutadans relatives a les molèsties acústiques, les més freqüents de les quals estaven causades per fets com els següents: el funcionament de locals d’oci i de terrasses, el trànsit urbà, la tinença d’animals, el consum d’alcohol en la via pública, les instal·lacions industrials, la recollida de residus sòlids, l’exercici d’activitats molestes, i les relacions veïnals a l’interior d’edificis, entre altres.

En totes aquelles situacions en què el defensor del poble valencià observa una vulneració de drets, la institució insta l’ajuntament de torn a actuar amb rapidesa i adoptar totes les mesures correctores oportunes per a erradicar les molèsties i aconseguir el ple respecte dels drets de les persones afectades. Per a exercir aquesta potestat “irrenunciable”, els ajuntaments compten amb diverses eines administratives que van des de sancions econòmiques fins a la clausura de les activitats. L’Administració ha d’actuar amb eficàcia a l’hora d’inspeccionar les activitats sorolloses en el control posterior del compliment de les mesures correctores exigides.

En aquells casos en què els ajuntaments no disposen dels instruments necessaris per a dur a terme aquestes comprovacions, el Síndic els insta a demanar la col·laboració de la resta de Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, concretament dels funcionaris del Cos Nacional de Policia Adscrita a la Comunitat Valenciana, amb competències específiques en matèria d’espectacles públics.

Consulteu algun dels expedients més recents sobre aquesta problemàtica:

El Síndic reclama més personal per a atendre l’alumnat amb necessitats educatives especials d’un centre públic d’educació infantil de València

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha recomanat a la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport que dote l’Escola Infantil Xiquet Jesús de València amb un docent de suport i un educador d’educació especial per a cobrir les necessitats de l’alumnat amb necessitats educatives específiques del centre.

L’actuació del defensor del poble es va originar després de la queixa presentada per un representant de l’AMPA, en la qual manifestava la falta de resposta de la Conselleria a les peticions realitzades per a sol·licitar els recursos de suport per a l’alumnat de l’escola. Justament, quant a aquesta falta de resposta, el Síndic ha al·ludit a la «condició d’interessat» que tindria l’AMPA del centre per a instar l’Administració educativa a donar una contestació directa, congruent i motivada a aquesta associació.

Luna recorda en la resolució l’obligació legal d’Educació de garantir plenament el dret a l’educació inclusiva, equitativa i de qualitat. L’Administració ha d’«afavorir que l’alumnat amb necessitats educatives especials puga continuar la seua escolarització de manera adequada en tots els nivells educatius preobligatoris  i postobligatoris». Per a això, haurà de realitzar els ajustos raonables segons les seues necessitats i facilitar mesures de suport personalitzades i efectives per a fomentar al màxim el seu desenvolupament acadèmic i social en condicions d’igualtat respecte d’altres alumnes.

El Síndic insisteix que les demores a cobrir les places i la tardança a crear-ne de noves generen situacions de més vulnerabilitat i desigualtat en l’accés a l’educació per a l’alumnat amb necessitats educatives específiques.

Consulteu la resolució del Síndic sobre aquest assumpte.

 

El Síndic investiga les actuacions que ha d’adoptar l’Administració autonòmica per a combatre la bretxa digital

El síndic de Greuges, Ángel Luna, ha iniciat una queixa d’ofici a fi d’investigar les actuacions que ha d’adoptar l’Administració autonòmica per a combatre la bretxa digital, la qual minva els drets de la ciutadania valenciana. A més, Luna vol conéixer si tota l’estructura del Consell ha adoptat mesures −i quines són aquestes− per a garantir que les persones que acudisquen a les oficines d’atenció i registre siguen ateses sense estar sotmeses a l’obtenció d’una cita prèvia.

El fenomen de la bretxa digital s’identifica amb la distància que existeix entre les persones, o els grups socials, quant al grau d’accés a les noves tecnologies de la informació, l’ús d’internet i d’aparells electrònics de comunicació, en concret ordinadors personals, telèfons i altres dispositius similars, i també les aplicacions dissenyades per a això. El principi d’accessibilitat als serveis electrònics ha de garantir la igualtat i la no-discriminació en l’accés de les persones usuàries. Unes administracions públiques que faciliten la connectivitat i l’accés a internet a la ciutadania, a més de la seua formació en competències digitals, resulten fonamentals per a reduir la bretxa digital.

En altres comunitats autònomes s’han aprovat decrets pels quals es creen registres de funcionariat públic habilitat i s’aproven reglaments d’organització, règim jurídic i funcionament per a l’assistència a les persones interessades en l’ús de mitjans electrònics.

No obstant això, tenint en compte la informació que apareix en el Portal de Transparència de la Generalitat Valenciana, s’hi pot comprovar que no hi ha cap projecte normatiu relacionat amb el registre de funcionariat habilitat.

Més aviat al contrari, en les pàgines web d’algunes conselleries es recomana a la ciutadania utilitzar la cita prèvia, en particular en la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport i en la d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball.

D’altra banda, l’exigència de cita prèvia als ciutadans ha sigut objecte de nombroses queixes presentades davant aquesta institució. El Síndic ha estat recomanant que les persones que es dirigisquen a les oficines d’atenció i registre siguen ateses sense que hagen d’estar limitades ni subjectes a obtenir una cita prèvia. A més, a aquest efecte, el defensor insisteix que es donen les ordres corresponents a fi d’assegurar l’atenció presencial de la ciutadania dins dels paràmetres de normalitat que aquestes requereixen.

Així, aquesta institució manté que les administracions han de vetlar perquè les persones vulnerables a causa de la seua situació social o personal i les persones majors no hagen de relacionar-se obligadament per via electrònica amb les administracions quan han de formular sol·licituds, exercir drets i formalitzar les seues obligacions, ja que, en cas contrari, aquestes mesures obstaculitzen clarament el seu accés a serveis i prestacions.

En conseqüència, el Síndic ha decidit obrir una queixa d’ofici amb la finalitat d’investigar i supervisar les actuacions de l’Administració autonòmica que impedeixen eliminar la bretxa digital i saber què pensa fer per a solucionar-ho. Per això, sol·licitem que, en el termini d’un mes, Presidència de la Generalitat i la resta de conselleries en què s’organitza l’Administració del Consell ens remeten informes detallats i raonats sobre els punts següents, entre altres:

A Presidència de la Generalitat Valenciana, específicament:

  • Previsions per a elaborar i aprovar una estratègia de transició i acompanyament a la ciutadania no digitalitzada.

A la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública, específicament:

  • Previsió temporal per a elaborar la normativa de creació i desenvolupament de la regulació del Registre de funcionariat habilitat de la Comunitat Valenciana.
  • Valorar la conveniència d’establir oficines d’assistència a la ciutadania, juntament amb les d’assistència en matèria de registres, per a atendre presencialment les necessitats telemàtiques de la ciutadania.

A la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport i la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball:

  • Que raonen per què en el seu web recomanen usar el servei de cita prèvia, tenint en compte que una vegada desapareguda la urgència per raons de salut pública, el fet de mantenir-la sense motivació per als registres i altres oficines administratives (com s’està fent) vulnera l’ordenament jurídic aplicable.

A Presidència de la Generalitat Valenciana i a la resta de conselleries, que informen del següent:

  • Quines mesures recents s’han adoptat per a incrementar i desenvolupar l’atenció telefònica personalitzada, com a alternativa o complement de l’atenció presencial i telemàtica, i quins plans de xoc i reforç de personal tenen previstos per a assolir la normalització definitiva de l’atenció a la ciutadania.
  • Mesures adoptades amb l’objectiu de complir l’obligació d’assistència per a l’exercici dels drets i obligacions, a través de mitjans electrònics, de la ciutadania afectada per la bretxa digital i en situació de vulnerabilitat social (persones que, per la seua edat o situació personal o econòmica, no tenen suficients coneixements informàtics o no disposen de les eines necessàries), especialment pel que fa a la identificació i signatura electrònica, presentació de sol·licituds a través del registre electrònic general i obtenció de còpies autèntiques.
  • Si s’ha valorat i s’ha adoptat cap decisió respecte de la configuració o creació d’un canal alternatiu (telefònic, correu electrònic o presencial) per a deixar-hi constància de les dificultats que de vegades planteja la impossibilitat d’accedir a la seu electrònica.

Adjuntem la Resolució d’inici d’aquesta queixa d’ofici:11950315.pdf (elsindic.com)

 

Lliurament de l’Informe anual 2022 a les Corts. El Síndic denuncia que l’Administració és un «territori hostil» per al ciutadà

El síndic de Greuges, Ángel Luna, acompanyat de l’adjunta primera, Concha Bru, i del adjunt segon, Carlos Castillo,  ha presentat aquest matí el seu Informe anual 2022 en les Corts Valencianes, en el qual assenyala que, després de la pandèmia, encara resten notables seqüeles que compliquen les relacions entre la ciutadania i les administracions encarregades d’atendre els seus drets.

«L’Administració és un territori hostil per al ciutadà», afirma Luna, qui argumenta que això és així, en primer lloc, perquè aquesta no contesta les seues demandes, després perquè li exigeix massa requisits i finalment perquè l’interessat no entén els procediments administratius, a més a més, cal afegir-hi la falta d’empatia moltes vegades quan és atés.

El defensor destaca que moltes de les queixes rebudes en la institució estan motivades per la desídia en la tramitació dels expedients, ja que es deixa passar el temps i després es reclament esmenes que s’haurien d’haver demanat des del primer moment. «Per a les persones en situació de vulnerabilitat el pas del temps sense rebre ajuda pot resultar demolidor», i fa «una crida d’auxili a responsables polítics, funcionaris i treballadors públics per a promoure una cultura administrativa de veritable servei públic».

Mantenir la cita prèvia obligatòria infringeix drets de la ciutadania

Una dada significativa que revela les dificultats a què al·ludeix el Síndic de Greuges és el manteniment de la cita prèvia. En el moment de tancar aquest Informe anual 2022, encara hi ha administracions que persisteixen a exigir aquest requisit. La institució ha rebut nombroses queixes contra aquesta pràctica. I, per a complicar-ho encara més, sovint aquesta cita prèvia només pot ser sol·licitada electrònicament, fet que ha provocat que aparega una malícia de bloqueig i venda de cites, amb un perjudici ben evident per a les persones que les necessiten.

Mantenir la cita prèvia quan ja han passat les restriccions de la pandèmia infringeix drets reconeguts a la ciutadania per la llei de procediment administratiu comú de les administracions públiques o la llei de règim jurídic del sector públic, que obliga a respectar els principis de proximitat i d’eficàcia.

El silenci administratiu condueix al descrèdit de les institucions

 Així mateix, i també referit al funcionament de les administracions, la falta de resposta al ciutadà és el primer problema que mostren les queixes tramitades en aquesta institució. La major part de vegades les queixes que arriben al defensor plantegen el silenci de l’Administració davant de les peticions dels ciutadans, siga quin siga el seu problema (dependència, educació, ocupació, habitatge, etc.),  fet que, de primer, és una vulneració d’un dret fonamental. Acudeixen al Síndic perquè no saben a què atenir-se. En quasi tots els casos, la falta de resposta oculta la vulneració d’un dret material o la insatisfacció d’una prestació. Però la simple falta de resposta instal·la ja el ciutadà en la perplexitat, la confusió i el desassossec. Al cap de mesos, o d’anys, no sap res de la seua petició. Ni tan sols si s’està tramitant.

Aquest comportament no és acceptable. És una vulneració de la llei i una falta de respecte a les persones que han acudit a trucar a les portes de les administracions públiques. «Aquesta desconsideració envers la ciutadania porta com a conseqüència el descrèdit de les institucions» declara Luna. Les resolucions del Síndic estan repletes de recordatoris de l’article 41 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, però també de l’article 9 del nostre Estatut d’Autonomia, que consagren el dret a una bona administració. Entorn d’aquest dret fonamental s’articula gran part de l’actuació del Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana.

L’Administració ha d’actuar sota el principi de personalitat jurídica única i no ha d’eludir responsabilitats

D’altra banda, cal advertir de la tendència a eludir responsabilitats que s’observa en nombrosos àmbits administratius. Per al Síndic és freqüent rebre informes que assenyalen un altre departament, o una altra unitat dins del mateix departament, quan es requereix una explicació respecte d’una deficiència denunciada.

El cas més paradigmàtic ha sigut el relacionat amb la tramitació del bo social tèrmic corresponent a l’any 2020, que va donar lloc a un important nombre de queixes en l’exercici 2022. Després de rebre diversos informes de diferents conselleries, en què rebutjaven la seua competència en el tema, aquesta institució va haver de dirigir-se a la Presidència del Consell perquè es determinara clarament quin era el departament responsable de la tramitació de l’ajuda que reclamaven els afectats.

Aquest vici s’esdevé en no pocs ajuntaments, sobretot en alguns d’elevada grandària. Quan requerim l’alcalde perquè el consistori informe sobre un problema, sovint rebem la resposta signada per algun funcionari d’un departament que n’assenyala un altre com a encarregat de la competència. El Síndic ha hagut de recordar que l’Administració ha d’actuar sota el principi de personalitat jurídica única, i que els seus requeriments van dirigits a l’entitat de què es tracte i no a qualsevol dels seus departaments. Aquest recordatori no resulta sempre atés.

Urgeix reformar l’atenció primària i pal·liar les llistes d’espera

Així mateix, pel que fa a l’exercici dels drets més bàsics a la Comunitat Valenciana, cal destacar l’enorme preocupació que produeix la situació de l’assistència sanitària. No és l’àmbit que més queixes provoca davant aquesta institució. Probablement, l’existència d’un Servei d’Assistència i Informació al Pacient (SAIP) filtra el nombre de reclamacions dels usuaris i fa que només ens arriben les que no han sigut resoltes, que no en són poques.

En aquest tema sí que es pot dir amb claredat que s’arrosseguen importants seqüeles de la pandèmia. Les dificultats en el nostre sistema sanitari no van començar ací, venen des de lluny, però, per descomptat, s’han agreujat considerablement.

L’atenció primària continua acumulant descontentaments i les seues deficiències repercuteixen en els hospitals, les urgències dels quals es col·lapsen per pacients que haurien de ser objecte de tractament en els centres de salut. Referent a això, el defensor insta que s’aborde de manera urgent la reforma de l’atenció primària.

Als retards en l’atenció primària i en les especialitats s’uneixen les llistes d’espera hospitalàries, situades en paràmetres inacceptables, que provoquen desesperació en els usuaris.

En aquesta situació, quan la solució requereix determinació i anys, el mínim exigible a les autoritats sanitàries és un exercici de transparència i realisme. Els ciutadans ja saben que les coses estan malament i el que necessiten és una explicació comprensible, veraç i raonable sobre els passos que ha de fer per a resoldre els problemes. També requereixen previsions ajustades als recursos disponibles i demanen transparència en la gestió dels serveis per a erradicar les sospites de greuges o tracte injustificat que minen la credibilitat del sistema. Aqueixa idea va portar aquesta institució a iniciar una queixa d’ofici sobre la publicitat de les llistes d’espera, tal com recollim en l’Informe anual 2022.

Respostes més contundents en salut mental

 Un capítol a banda mereixen els problemes de salut mental, l’increment dels quals ha sigut evident a partir de la pandèmia, sobretot entre els joves. El Síndic va abordar, també en una queixa d’ofici, la situació especialment greu dels recursos de salut mental en el Departament de la Marina Alta, però la situació d’altres departaments dista molt de ser satisfactòria.

De moment, l’estructura creada a partir de la figura del Comissionat per al Pla Valencià d’Acció per a la Salut Mental, Drogodependències i Conductes Addictives no ha oferit resultats tangibles, més enllà del procés de participació ciutadana desenvolupat i uns quants anuncis d’accions puntuals en període de materialització. Sembla que no hi ha cap dubte quant al fet que aquests problemes requereixen una resposta molt més contundent que la que s’ha brindat fins hui.

La recomposició del sistema sanitari valencià requerirà un esforç pressupostari enorme, sostingut i creixent. És important que això es tinga en compte si es vol atendre la que probablement és la principal preocupació de la ciutadania valenciana actualment.

Persisteixen les deficiències en serveis socials

En matèria de serveis socials, ateses les competències que inclou, seguim acumulant el major nombre de queixes que rep el Síndic. Hi continuen destacant les mateixes deficiències que hem denunciat al llarg dels informes anuals dels darrers anys. Hi persisteixen els mateixos problemes en matèria de dependència, discapacitat o renda valenciana d’inclusió, derivats dels models de gestió, els procediments implantats i les mancances en les eines informàtiques que es detallaven en l’Informe anual 2021, i els avanços per a solucionar-los han sigut insuficients.

Cal ressenyar el constant advertiment del defensor relatiu al fet que es fa una errònia aplicació de la llei a l’hora de denegar la prestació de renda valenciana d’inclusió als qui han acceptat breus treballs temporals. Aquest advertiment ha continuat sense ser atés per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, i per això aquesta institució va haver d’obrir una queixa d’ofici sobre aquest assumpte.

Sovint, el Síndic té la sensació que la normativa s’incompleix, però no es modifica. Per exemple: l’incompliment flagrant de la Llei de la Generalitat 9/2016, de procediments d’emergència ciutadana, ha sigut denunciat per aquesta institució en els informes anuals i en seu parlamentària, però es continua mantenint com un brindis al sol.

Un altre incompliment recurrent és l’obligació d’incloure en la resolució del Programa del Pla Individual d’Atenció (PIA) els efectes retroactius que puguen correspondre a la persona dependent, quan aquest dictamen s’emeta una vegada transcorregut el termini de sis mesos des de la sol·licitud de dependència. En lloc de fer això, la Conselleria inicia un nou procediment per a reconéixer al ciutadà els seus drets econòmics retroactius. Aquests nous expedients acumulen més retards i donen lloc a moltes queixes.

A més, sovint, la persona dependent mor abans que es resolguen els denominats efectes retroactius. La pregunta immediata és: si la Conselleria considera necessari un nou expedient, per què no es modifica la norma reglamentària en lloc d’incomplir-la? El Síndic, a través de les seues resolucions, porta anys reclamant, infructuosament, la seua aplicació.

Ajudes econòmiques directes per a habitatge

D’altra banda, aquesta institució ha d’informar del tancament de la investigació d’ofici sobre el Reglament del Registre d’Habitatges de la Comunitat Valenciana i procediment d’adjudicació d’habitatges, iniciada el 2021.

Si bé és cert que la Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica va acceptar totes les recomanacions efectuades per aquesta institució, fins hui només s’ha aprovat una reforma legal que permetria concedir ajudes econòmiques directes a aquelles unitats de convivència vulnerables a les quals no es pot oferir un habitatge. És un avanç important que salva el que la Conselleria considerava un escull legal per a oferir aquestes ajudes directes.

De tota manera, malgrat que aquesta modificació legal elimina les traves al·legades fins ara, la Conselleria haurà de determinar el procediment per a concretar les ajudes reals. Tampoc s’han adoptat altres mesures que permeten valorar si l’acceptació de la resta de les recomanacions del Síndic es compleix. El defensor farà un seguiment del grau de compliment dels compromisos adquirits per la Conselleria d’Habitatge, sobretot quant a eliminar l’obligatorietat de fer servir mitjans electrònics per a sol·licitar les ajudes.

Desídia col·lectiva davant la falta de transparència que enforteix la democràcia

Finalment, el Síndic no pot oblidar que una de les seues funcions, tal com reconeixen els denominats Principis de Venècia del Consell d’Europa, té com a objectiu l’enfortiment de la democràcia.

Resulta important ressenyar que, segons les xifres d’aquest Informe anual 2022, sembla que les queixes de transparència i participació ciutadana han descendit respecte de l’any anterior, però no és així. L’explicació rau en el fet que moltes queixes s’han comptabilitzat amb les de procediment administratiu (abans règim jurídic), ja que són transversals.

Aquesta institució continua rebent cada any centenars de queixes presentades per aquests motius. Molts alcaldes segueixen pensant que les dades i els informes que maneja l’ajuntament són seus i que poden graduar al seu antull l’accés a aquests per part d’altres membres de la corporació.

Tot i que això és greu, no ho és menys la falta de reacció de les Corts Valencianes davant la denúncia d’aquests fets, la qual efectuem any rere any. En l’ Informe anual 2021 el Síndic va arribar a «(…) plantejar a les Corts Valencianes la necessitat de modificar l’article 128 de la Llei 8/2010, de 23 de juny, de règim local de la Comunitat Valenciana, amb la finalitat de regular específicament l’accés directe de tots els regidors als documents i a la informació continguda en els sistemes informàtics de gestió electrònica dels expedients municipals (…)».

Tanmateix, no s’ha fet res sobre aquest tema. Sembla que no interessa a ningú corregir aquesta greu anomalia. “Ni el Consell, ni els grups parlamentaris, que gaudeixen d’iniciativa legislativa, han considerat oportú iniciar una reforma legal que permeta als grups de regidors en l’oposició accedir, sense traves, a tota la documentació que hi ha en el consistori. Tampoc la recentment aprovada Llei de la Generalitat 1/2022, de transparència i bon hovern, s’ha dignat a abordar aquest problema que afecta a tothom”, indica Luna.

Al defensor, li resulta molt difícil entendre aquesta desídia col·lectiva davant l’amenaça que significa, per al correcte funcionament de les institucions democràtiques, l’obscurantisme amb el qual es manegen els assumptes públics.

Documents adjunts:

El Síndic exigeix a SUMA que eximisca de l’impost de circulació una persona amb discapacitat

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, ha instat SUMA Gestió Tributària a eximir del pagament de l’impost sobre vehicles de tracció mecànica (IVTM o més conegut com “impost de circulació”) una persona que té la seua discapacitat acreditada per l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i ratificada per la targeta acreditativa de discapacitat emesa per la Generalitat Valenciana.

La persona afectada va presentar una queixa davant aquesta institució, després que SUMA li denegara l’exempció d’aquest impost. El motiu era, segons aquest organisme, «que no havia acreditat mitjançant l’aportació de la preceptiva certificació de l’òrgan competent que tenia una discapacitat en grau igual o superior al 33%, tal com exigeix l’Ordenança municipal de l’Ajuntament d’Altea i la regulació legal de l’impost». És a dir, SUMA no considerava vàlida ni la resolució de l’INSS per la qual s’aprova la pensió d’incapacitat permanent total, ni la targeta acreditativa de ser persona amb diversitat funcional emesa per la Generalitat Valenciana.

En la seua resolució el Síndic argumenta que, d’acord amb la legislació vigent, l’INSS és un òrgan competent per a acreditar el grau de minusvalidesa igual o superior al 33% i que, per tant, la seua resolució hauria d’haver sigut admesa per SUMA. Aquest organisme no pot ignorar aquesta norma i ha de vetlar per la millor protecció dels drets de les persones amb discapacitat.

Així mateix, Luna conclou que els pensionistes no han de pagar les conseqüències dels considerables retards de l’Administració autonòmica a l’hora d’expedir els certificats de discapacitat. En aquest sentit, la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives ꟷconeixedora dels perjudicis generats per aquestes demoresꟷ va crear la targeta acreditativa de la condició de persona amb discapacitat per a pensionistes de la Seguretat Social que tinguen una pensió d’incapacitat permanent, i també per a pensionistes de classes passives que tinguen una pensió de jubilació o de retir per incapacitat permanent per al servei o inutilitat.

«És cert que no pot haver-hi un automatisme entre la incapacitat permanent per al treball i un grau de discapacitat, però, en el cas que ens ocupa, no es requereix conéixer el grau concret de discapacitat, ja que n’hi ha prou amb saber que aquesta és igual o superior al 33%. Tanmateix, sí que és possible i obligatori atendre directament la resolució de l’INSS i la targeta acreditativa de la Generalitat Valenciana sobre aquesta incapacitat per a aplicar els desitjats beneficis fiscals que reclama l’interessat».

Consulteu la nostra resolució sobre aquest supòsit: https://www.elsindic.com/Resoluciones/expedientes/2022/202204066/11947203.pdf