Actualitat

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha remés un escrit a la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, en el qual demana a la consellera, Isabel Bonig, que assumisca les reivindicacions dels usuaris i colliters d’arròs a l’Albufera. Estes pretensions es referixen, sobretot, a una nova regulació de les normes tècniques per a reduir al màxim el dany ambiental que el tractament actual està causant al parc natural de l’Albufera i que, entre altres efectes negatius, produïx la mortaldat de peixos. El síndic suggerix que la nova normativa hauria de ser inclosa en el Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG) de l’Albufera, que actualment estan redactant els tècnics d’aquella Conselleria.

La intervenció del síndic, José Cholbi, en este assumpte es basa en la queixa presentada pel representant de la Plataforma Albufera Viva, en la qual manifestava que el sistema format pel llac de l’Albufera, el seu entorn humit i la barra litoral adjacent a ambdós constituïx un dels espais naturals de més importància a la Comunitat Valenciana. La circumstància de la proximitat a l’àrea metropolitana de València li conferix unes característiques ambientals especials, alhora que li afegix una important funció social com a espai natural.

Esta plataforma explica en el seu escrit que la presència a la zona d’importants usos i aprofitaments de tipus tradicional, en la interacció amb les biocenosis naturals, han determinat les característiques ambientals actualment existents com a trets definitius de l’espai. Això ha portat la Generalitat Valenciana a establir una regulació d’activitats que faça compatible l’ús ordenat de l’espai amb el manteniment dels valors ecològics. De les diverses modalitats que la legislació vigent preveu per a la protecció d’espais naturals, la Generalitat ha considerat que la del parc és la protecció més adequada del medi natural, amb el manteniment ordenat dels usos i aprofitaments tradicionals i amb el foment del contacte entre l’home i la naturalesa.

Arribats a este punt, el representant de la Plataforma Albufera Viva denuncia que actualment s’hi assistix al fenomen d’un elevat índex de mortaldat massiva dels peixos autòctons del llac, com ara anguiles, tenques, carpes i llisses, i sembla que és a causa de la putrefacció de la palla d’arròs que es cultiva als voltants del llac. Tot indica que la massiva mortaldat té el seu origen en la interrupció de la tradició de cremar la palla de l’arròs, és a dir, la palla de l’arròs que s’ha podrit en l’aigua estancada dels camps, que en condicions normals no seria necessàriament perjudicial per a les anguiles i altres espècies, però que en haver-se trencat la tradició de cremar-la, sí que està perjudicant greument els peixos. Hi ha qui apunta que la solució seria tornar a cremar la palla de l’arròs, ja que el fet que s’hi acumule i es descomponga ha provocat que es podrisca l’aigua dels tancats.

La Conselleria d’Infraestructures, Medi Ambient i Territori considera, per la seua banda, que cremar la palla de l’arròs que resta als camps després de la collita era tradicionalment la pràctica agrícola habitual en els arrossars del parc natural de l’Albufera, una pràctica que les tempestats tardorenques impedien moltes vegades, i això és, segons sembla, el fet que ha impedit renovar l’aigua dels tancats. Si a això anterior afegim que la Política Agrària Comunitària (PAC) no inclou cap excepcionalitat a la prohibició de cremar la palla de l’arròs, i que els colliters han acceptat la norma comunitària per poder beneficiar-se de les ajudes, el subproducte de la collita de l’arròs ha deixat d’incinerar-se.

El síndic, en la seua petició a la consellera Bonig, entén que en canviar el mètode tradicional de la crema de la palla de l’arròs ─que abans es feia a mà i que ara realitzen modernes recol·lectores, una tècnica que produïx l’estancament de les restes i l’acumulació de fangs─, amb una regulació concreta es podria reduir el combustible que cal utilitzar per a la crema i els seus efectes negatius serien molt menys perjudicials. José Cholbi aporta, entre d’altres, solucions que passen per cremes controlades a la part del parc de menor cota, el fangueig previ a la inundació, la retirada per a la valoració dels restolls en determinades parts del parc, que pal·liarien problemes de fermentació del restoll de l’arròs, com a solució per a minimitzar els danys ambients anteriorment descrits i no causar un impacte ambiental més gran del que hom pretén evitar evitar.